esquerre -a
1 1 adj. [LC] Situat a la banda de ponent quan una persona està de cara al nord. Costat esquerre i costat dret.
1 2 adj. [LC] Situat al costat esquerre d'una persona o d'un animal, s'aplica a dos òrgans simètrics. El ronyó esquerre. L'ull esquerre. La mà esquerra. La cama esquerra. El pulmó esquerre. La mà esquerra i la mà dreta.
2 1 adj. [LC] Situat amb relació a la seva part anterior com, en l'home, el costat esquerre està situat amb relació a la cara. El costat esquerre d'un cotxe. L'ala esquerra d'un exèrcit.
2 2 adj. [LC] Situat a la banda esquerra d'algú que recorregués un riu o un canal en la direcció del corrent de cara endavant. La vora o la riba esquerra d'un riu.
3 1 f. [LC] Mà esquerra. Escriu amb la dreta, però menja amb l'esquerra.
3 2 f. [LC] Costat esquerre, formant part de locucions que denoten la situació a la banda o regió de l'espai que correspon al costat esquerre d'algú. Anar, seure, a l'esquerra d'algú. Els àrabs escriuen de dreta a esquerra.
4 1 f. [PO] Sector de diputats d'un hemicicle que seu a l'esquerra del president.
4 2 f. [LC] [PO] Conjunt de partits que mantenen una posició ideològica caracteritzada per actituds polítiques favorables a la modificació de les estructures socials, a la igualtat entre individus i a la intervenció pública en les relacions socioeconòmiques per aconseguir aquesta igualtat. En les darreres eleccions l'esquerra ha obtingut uns bons resultats. L'esquerra europea té un gran pes.
4 3 [LC] [PO] l'extrema esquerra L'esquerra d'ideologia més radical.
4 4 [LC] [PO] d'esquerra [o d'esquerres] loc. adj. Relatiu o pertanyent a l'esquerra política.
